Jana Sirés

Caminava enfadada. A passa dura. Fricativa amb l’aire. Perforadora amb el terra. Com tantes altres vegades, estava centrada en l’altre. En com jo inventava que estava actuant, pensant, essent.                 Convençuda de la troballa veritable ensopego amb cada pedra, amb cada…

Des de la petita cova de xapa, els meus ulls salten la porta baixa per sobrevolar un moment el castanyer de davant: no hi ha resistència aparent, els cossos són, sense judici, assumint la seva naturalesa, encarnant el seu propòsit…

Obro bosses amb roba que em passen. L'he classificat diverses vegades fins que he trobat una lògica definitiva, de moment. La Rosalia apareix davant dels cines Callao anunciant un nou disc. Un àlbum que està preparant des de fa anys.…

La curiositat fèrtil amanyaga el cau. 

A dins, la foscor no és absoluta,

es cristal·litza en formes simètriques i ondulades

gronxades per l’eco de les veus de menys densitat. 

A fora, hi passen les estacions,

el blau és cel i…

De tan fina la línia, 

xarrupa el cos que creua.

A l'altra banda de l'era,

diuen que hi descansa el bou.