La curiositat fèrtil amanyaga el cau. 

A dins, la foscor no és absoluta,

es cristal·litza en formes simètriques i ondulades

gronxades per l’eco de les veus de menys densitat. 

A fora, hi passen les estacions,

el blau és cel i…

De tan fina la línia, 

xarrupa el cos que creua.

A l'altra banda de l'era,

diuen que hi descansa el bou.