Caminava enfadada. A passa dura. Fricativa amb l’aire. Perforadora amb el terra. Com tantes altres vegades, estava centrada en l’altre. En com jo inventava que estava actuant, pensant, essent.                 Convençuda de la troballa veritable ensopego amb cada pedra, amb cada…

Des de la petita cova de xapa, els meus ulls salten la porta baixa per sobrevolar un moment el castanyer de davant: no hi ha resistència aparent, els cossos són, sense judici, assumint la seva naturalesa, encarnant el seu propòsit…

Obro bosses amb roba que em passen. L'he classificat diverses vegades fins que he trobat una lògica definitiva, de moment. La Rosalia apareix davant dels cines Callao anunciant un nou disc. Un àlbum que està preparant des de fa anys.…